Els Amics al Fnac de l'illa!

Firmat per tots 4! El text és del Ferran i el peix del Dani!

El dimarts vaig anar a la firma de discos dels Amics al Fnac de l'Illa Diagonal, al arribar vaig anar directe cap a la zona de música i tocava buscar el disc que vaig trobar facilment, també vaig comprar el del Joan Dausà "Jo mai mai i els tipus d'Interès". Amb els dos discos a la mà vaig esperar que arribés el meu germà i mentres vaig veure passar el Ferran dels Amics per fora del Fnac que anava cap a la sala on una estona despres firmarien els discos. Quan va arribar el meu germà vem anar a pagar i vem canviar la tarjeta pel disc especial que uns mesos abans haviem reservat. Un cop ja ho teniem tot vem anar a fora a preguntar on era la cua per la signatura i ens vna dir que a dalt a fora el carrer. La cua va durar 30- 45 minuts ben bons però entre mirar el disc i el llibret l'espera és va fer molt curta. Quan va arribar el nostre torn el segurata que hi havia vigilant la cua ens va donar un número al meu germà i a mi i vem nar cap a dintre del Fnac baixant les escales mecàniques per arribar a la sala on estaven ells 4 firmant. Un somriure "tonto" és va dibuixar als meus llavis, com si fos la primera vegada que els veia. La cua va anar avançant i quan ens va tocar a nosaltres el primer en signar el disc va ser el Ferran, que és va enrecordar de mi a l'instant, aquell moment va ser màgic veure que encara que passi el temps ells segueixen tenint-te present. La conversa amb el Ferran va ser curta però un simple Com estàs? responent-li Molt bé i tu? va ser felicitat dintre meu i més quan li vaig dir que el 24 de Març ens vuriem a Mataró al concert. Ell em va dir: Ostres, que bé! Abans de acabar amb el Ferran, ens vem fer una foto i al acabar ell molt presumit va preguntar si haviem quedat guapos! Li vem dir que si! Despres va venir l'Edu sempre amb un somriure per regalar-te, el vaig felicitar per la seva paternitat i em va contestar: Gràcies, això és maco, és maco! El vaig veure molt feliç quan parlava d'això. Despres van venir el Dani i el Joan Enric, que també em van reconèixer al segon i encara em van fer més feliç. El Joan Enric quan em va veure em va dir: Hombre Marta! Mentre ell i el Dani em firmaven el disc, despres ens vem fer una foto els 4 i abans de marxar vaig acostar-me al Dani i vaig parlar un instant amb ell, explicant-li que com li vaig prometre al Palau de la Música he intentat estàr al primer concert de la gira però que al final ens veiem el 24 de Març a Mataró i ell mentre jo li parlava em va tocar la mà i al final em va dir: Doncs ens veiem allà! I ja vem marxar, però la felicitat de 10 minuts em va durar tota la nit i jo crec que encara durarà fins el 24 de Març quan els torni a veure.