Carnaval i confeti a la Faktoria!

Per mi el concert d'aquest divendres a la Sala Faktoria d'arts va ser molt especial, perquè els Amics hi van actuar a la gira passada. Tot i que en aquella ocasió ho van fer a una sala més petita i estreta. Aquesta vegada la sala era més gran i amb més espai. Estava a plena de gom a gom, no hi cabia ningú més. El concert va coincidir amb el dia abans de Carnaval i els més valents vam anar-hi disfressats. Es palpava en l'ambient que la gent venia amb ganes de festa i de muntar un bon sidral. Per fi van sortir els protagonistes de la nit i van començar per Carnaval, seguidament de Monsieur Cousteau i així fins arribar a la última cançó, el Matrimoni Arnolfini.

Però entre mig van passar coses, aquests són els meus dos moments:

L'expert en confeti, 

Primer: El confeti que una vegada més va portar de corcoll al Joan Enric, que és va veure obligat a llegir les instruccions per saber com anava. El confeti tímid de l'Edu que es va quedar penjat d'un cable, no va arribar al públic i finalment la traca final que va omplir de color tota la sala.

Va costar però va surtir.

Segon: Quan els Amics van cantar A Vegades i van arribar al final i van dir "En una tribu apache" ens vam posar unes plomes de indi al cap que ja teniem preparades. La tribu apache va estar més viva que mai.

Les plomes i el confeti. 

Quan van acabar de cantar el Matrimoni Arnolfini i van saludar, el públic reclamava a crits "No n'hi ha prou" i va fer el seu efecte perquè és van quedar i ens van regalar el millor final possible. Un viatge amb tren transsiberià. Van saludar per segona i última vegada i ja tocava pensar en el pròxim concert.

El Joan Enric dient que el Tutu feia anys. 

Per acabar només dir que el divendres va ser l'aniversari del Tutu i ho va celebrar bufant les espelmes i nosaltres el vam felicitar cantant Moltes felicitats!

Saludant la primera vegada. 

MOLTÍSSIMES GRÀCIES AMICS per el concert de divendres! Difícilment oblidaré el que vaig viure, gaudir, saltar, cantar i riure amb vosaltres.


PD: Quan s'acabi la gira publicaré un post explicant el post-concert. El detall que tanca la crònica.
PD. Per posar alguna queixa dir que m'hagués agradat veure la intro de Bed&Breakfast però en una sala ja se sap, la gent es deixa anar i ho canta tot d'una tirada! Tocara esperar a Salou!
PD: Benvinguda Rosa, gràcies per ser la seguidora número 17 del blog!